Trenquem mites
Malgrat que els darrers anys s’hagi sentit a parlar més sobre les finances ètiques, encara existeixen molts dubtes i prejudicis envers aquestes. En aquest apartat del recurs, intentarem aclarir els mites i inquietuds més freqüents.
No, està entre una ONG i un banc tradicional. Les ONGs només miren per l’aspecte social de la seva activitat i les banques convencionals pels beneficis. La banca ètica és clau analitzar com genera beneficis i com els distribueix per assegurar la continuïtat del projecte tenint un impacte social i mediambiental positiu.
La banca ètica té menys oficines i caixers; cert. Però, tenint banca electrònica, realment quantes vegades operem per caixer?
Pel que fa a les retirades d’efectiu, les banques ètiques tenen acords amb grups bancaris perquè els seus clients puguin retirar efectiu amb targeta als seus caixers a un cost nul o simbòlic.
Fals. Les banques ètiques sí que disposen de targetes tant de crèdit com de dèbit. Per a més informació consulteu l’apartat d’operativitat.
Fals. Les dades diuen totalment el contrari. Les finances ètiques són més segures que el sector bancari convencional perquè finança economia real, sostenible i diversificada (tan sectorial com geogràficament).
A més, fuig d’inversions especulatives i no cotitza en borsa, per tant, no es veu afectada per la muntanya russa dels mercats de capitals.
Tan Fiare com Triodos operen sota l’aixopluc dels Fons de Garanties dels sistemes bancaris dels seus països d’origen (Itàlia i Holanda respectivament), a més d’estar sota supervisió del Banc d’Espanya. En el cas d’entitats de serveis financers -o parabancaries- (Oikocredit i Coop57), com que no operen com a bancs, no disposen d’aquest aixopluc, però tenen els seus propis Fons de Garantia.
Per tot això, les finances ètiques tenen un índex de morositat significativament inferior (1,52%) al del sector bancari convencional (4,51%), tot i que aquest ha estat rescatat repetidament pel sector públic (ajuts estatals, banc dolent Sareb…). *Dades del baròmetre de les FE 2020.
Fals. Precisament aquest és el tret diferencial de la banca ètica: mentre els préstecs atorgats per la banca tradicional ha patit un lleuger descens, a la banca ètica ha augmentat el nombre de préstecs per a l’enfortiment i desenvolupament de projectes socials transformadors.
Això sí, a la banca ètica no hi ha lloc per a projectes amb impactes socials o mediambientals negatius i amb això és molt estricta.
Quan no pagues per un producte, tu ets el producte. En aquest cas els teus diners.
A la banca ètica, les comissions serveixen per garantir la sostenibilitat del projecte. Els bancs gratuïts no existeixen. Si no paguem comissions, els beneficis per mantenir el projecte es trauran d’altres llocs: utilitzar els nostres diners per especular i finançar projectes nocius pel planeta, per exemple.
En qualsevol cas, les comissions de la banca ètica són modestes i no disten massa de les de la banca convencional. Consulta-les aquí.
La transparència i la democràcia participativa en la presa de decisions són pilars fonamentals de la banca ètica. Han demostrat que no només és viable i compatible amb l’activitat econòmica, també permet més control social.
Les entitats de base cooperativa (Fiare, Oikocredit i Coop57) permeten la participació directa en els òrgans de l’entitat, però també desenvolupen mecanismes per aprofundir en una participació horitzontal, dotant d’autonomia les seccions territorials i apostar perquè siguin subjectes polítics.
Si encara no t’ha quedat clar que no… Comprova la #PetjadaEnArmes del teu banc a l’aplicació de Banca Armada.
No són banca ètica perquè no compleixen els principis de les finances ètiques. Tot i ser de base cooperativa i operar amb criteris més propers a les finances ètiques que la banca convencional, el seu objectiu principal no és la consecució del benefici social.